Història i ciutat de Panamà

La història del Canal de Panamá ve relacionada amb el desenvolupament de la economia del segle XVI, on Perú, Ecuador i la zona més oriental d´Àsia va crèixer de forma important. La corona espanyola necessitava en aquelles èpoques millorar les comunicacions i el temps total per intercanviar productes amb els ports espanyols de la corona. I per això al 1954, es va succeir des de els tècnics de la corona espanyola retallar un troç de terra de la zona de Panamà per disminuir el temps de viatge i per esquivar els possibles atacs dels vaixells enemics de la zona del Carib.

Es va fer un estudi sobre la zona de Panamà i la projecció d´un pla per crear un canal per la zona de Panamà, aquest estudi va ser portat a terme 1529. Però aquest pla va quedar al oblit ja que les guerres a Europa pel control del Mediterrani va fer que la corona deixés el pla en un calaix.
Més endavant al 1534, un tècnic de la corona va proposar un pla molt semblant al canal actual, però aquest pla i altres projecctes no van realitzar-se. Amb el temps, la corona d´Espanya va anar oblidants els plans i el fet de crear un Canal Per unir els dos oceans.

Després del interés dels espanyols, els portugesos també es van interessar en crear un canal per comunicar els dos oceans. Les intencions portugueses no van anar més enllà de projectes poc desenvolupats.

Fins i tot des de la Corona Britànica es va proposar en el regnat de Guillem III un projecte per realitzar un canal en la zona més estreta de l´isme americà. Aquest projecte com molts dels esmentats va desaparèixer i va caure en l´oblit.

Es va tornar a reprendre el tema del Canal de Panamà quan el geògraf i naturalista Alexander Von Humboldt va viatjar en aquella zona i va rependre les idees de crear un canal en la zona més estreta del isme centre americà. Al 1819 el govern espanyol autoritza la construcció d´aquest canal i la construcció de la empresa per la construcció d´aquest.

La empresa que va dur el projecte i l´estudi de la construcció del cal va ser una empresa francessa.
Al 1879 el francès Ferdinand Lesseps va presentar en la Societat de Geografia de París un projecte de canal sense encluses per la zona de Panamà. Es van comprar els drets de la consesió del projecte i es va fundar la companyia que portaria a terme la construcció del canal.

Les obres del canal van començar al 1881 i la idea era contruir el canal tal com es va construir pel mateix Lesseps el Canal de Suez. Al final es va optar per crear un canal amb encluses, per d´aquesta manera reduir costos, ja que les dificultats per crear i construir aquest canal eren elevats.
La empresa responsable de la construcció del canal va tindre que abandonar el projecte ja que va caure en “bancarota”.

El projecte el va agafar el enginyer en cap de la construcció del canal Bunau-Varilla, que va vendre els drets de la construcció del canal i de la explotació als Estats Units.
Aquesta concessió dels drets i de la construcció es va fer efectiu amb el Tractat de Hay-Bunau-Varilla que es va firmar el 18 de novembre de 1903 després de la pèrdua de Panamà per part de Colòmbia.

La ciutat de Panamà és la capital de la República de Panamà que es troba situada en la costa del oceà Pacífic al est de la desembocadura del Canal de Panamà (estudiat en aquest bloc).
La ciutat com a municipi engloba 275 km2 i una població total de 1.800.000 (2000), en canvi si mirem l´àrea metropolitana l´extensió total arriba fins als 2500 km2.
La Ciutat de Panamà representa el nucli més important de la República aglutinant els estaments més importants, el centro polític i econòmic, el centre cultural del país.
Cal dir que la Ciutat de Panamà, a part de ser la capital de la República, és una ciutat molt vinculada als negocis i a les empreses de transports vinculades al canal.
Però no només la ciutat està vinculada al fet comercial, sinó que la Ciutat de Panamà és considerat un dels llocs més preuats per viure-hi. Aquest fet es degut a la morfologia urbana i a la seva situació geogràfica, on la combinació del seu clima tropical, d´estar situada a l´oceà i la seva morfologia i estructura de parcs urbans, fa que sigui una ciutat perfecte per jubilats i pels amants dels llocs per residir-hi en altes condicions i expectatives de vida.